|
|
|
|
"Una xerradeta amb" na Tere Florit
|
Per fi podem fer una xerradeta amb... Una dona! Una dona que ja de petita anava as “Freginal” amb el seu pare a veure els partits de bàsquet, i que quan era una al·loteta va jugar amb s’equip femení de s’Alcazar i ara que ja no és tan al·loteta, col·labora amb el Club portant els comptes.
Així idò, avui xerrem amb na Tere.
 P: Anem a conèixer un poquet més de tu, el teu nom complert és?
R: Mª Teresa Florit Gomila
P: Ens vols dir quants anys tens?
R: Si, no me fa res. N’he fet 50 de ben rodons!
P: Estàs casada amb...
R: En Juan Luis Cardona Pons
P: I Teniu fills?
R: Si, en Carlos i en Xavi
P: A què et dediques?
R: Sóc funcionària al Consell. Treballo d’administrativa a l’àrea econòmica.
P: Ens dius un hobbie?
R: A jo m’agrada molt cosir, brodar o llegir... Ah! i nedar (a la piscina, eh? A la mar no m’hi cerquis)
P: I el teu menjar preferit?
R: Uf! (Riu) Una ensalada, és que a jo tot m’engreixa! Però el que me torna loca és el xocolati.
P: Digue’m un lloc que t’agradaria visitar.
R: El Japó, però no hi aniré mai, eh? És molt enfora, i es meu homo no és molt viatjador. Però m’agrada sa cultura japonesa i sa manera de pensar que tenen allà.
P: I un lloc que ens recomanaries visitar?
R: Un balneari. Vaig estar a Caldes i està molt be. És molt agradable que et cuidin.
P: I com sempre, per acabar aquesta part més personal, digue’m què t’emportaries a una illa deserta?
R: Uy, no ho sé... Suposo que un bon llibre i sa ràdio. Encara que també necessitaria moltes piles! (Riu)
De moment gaire bé tothom que hem entrevistat s’emportaria un llibre a aquesta illa deserta que estem fent “d’alcazarenyos”. Ara però, anem a conèixer què et lliga a s’Alcazar.
<< A fora ens donaven de per tot. Els àrbitres els primers! A fora els arbitratges eren descaradament casolans >>
P: El que jo sé és que, fa uns quants anys, vas ser jugadora de s’Alcazar... Expliquem alguna cosa més.
R: Efectivament jo jugava amb s’Alcazar, devia tenir uns 12 anys i jugava amb s’únic equip de dones que existia al Club. En aquella època no hi havia categories com amb els homes. Al meu equip havia al·lotes de totes les edats. Jo era de ses mes petites.
Jugava amb el Verge del Carme (en competició escolar) i amb s’Alcazar (en competició federada) a la vegada.
Just després de casar-me vaig deixar de jugar. I després d’uns anys me van demanar si podia portar els comptes, i vaig acceptar. Així vaig començar a col·laborar amb el Club i encara avui ho segueixo fent.
 P: I durant aquells anys, qui era el teu entrenador?
R: N’he tingut molts però recordo a en Jaume Carcellers, en Pedrin, en Lluís Mangado, o en Paco Gómez, en Bordas i per suposat, en José Luis Alonso (amb qui vam pujar a 2ª Catalana)
P: És veritat!, vàreu estar amunt amb s’Alcazar aquells anys. Quins records tens?
R: Uy! Molt bons! Anàvem setmana sí, setmana no a jugar a Catalunya o a Mallorca. Quan viatges passes moltes hores amb les teves companyes i fas una pinya.
El record més viu que tenc és que sempre coincidíem amb els equips dels homes del Boscos o de l’Sporting i just baixàvem de l’avió quedàvem per després dels partits a la pista de gel (a Barcelona) o a qualsevol lloc per fer alguna cosa junts. Ens ho passàvem molt bé.
<< Recordo un partit contra el Sant Lluís que a la mitja part anàvem 0 a 2 >>
P: I éreu un equip competitiu? Vull dir, si éreu ses que ho guanyàveu tot a Menorca, o hi havia un altre equip millor que vosaltres?
R: A Menorca sa cosa anava bé, però a fora ens donaven de per tot. Els àrbitres els primers! A fora els arbitratges eren descaradament casolans.
P: I recordes algun àrbitre en especial?
R: Sí! En Fernández, ara ja és mort pobre... I es seu germà va ser directiu de s’Alcazar. Però el recordo perquè sempre que me veia me deia: “avui no acabaràs es partit”, i no l’acabava. Me pitava les 5 faltes i a seure.
Jo jugava fort, i normalment feia moltes faltes però m’es tost... Me tenia frita!
P: Amb quin equip hi havia brega normalment?
(Riu) Uf! amb Alaior i Ferre sempre anava gros.
P: Veig que ses coses no canvien gaire... I aquells anys quins eren els equips que havia per Menorca?
R: Hi havia el Mobles Gali (que jugaven a La Salle), el Medina (que jugava a Sant Josep), el Ferre, l’Alaior, el Sant Lluís, i no se si n’hi havia cap mes.
P: Quines companyes destacaries del teu equip?
R: Home, destacaria a na Itos i na Lina Mercadal (que era una fiera). A ses dues les van agafar per fer una selecció Balear per a jugar un partit a Palma contra una selecció Cubana!
Però també recordo que na Marga Gelabert (base) era molt bona i na Catalina Truyol o n’Angels Andreu... I jo de pivot que feia servir el cul i feia puesto (riu) No ho sé, en general teníem un bon equipet.
 P: I què va passar amb sa categoria?
R: Sa veritat és que allò de viatjar era molt car i el Club va decidir fusionar l’equip amb el Sant Josep i així va començar el “Sant Josep-Alcazar”. Entrenaven a l’escola, però després jo ho vaig deixar, així que no te puc contar gaire cosa més d’aquells anys.
P: Però encara avui tens contacte amb antigues companyes des Club?
Si! Mira, aquest estiu passat, aprofitant que en Bordas era per Menorca, vam organitzar un sopar. I a un altre dia vam anar al "SPA" de Cala Galdana... (Riu) Ens ho muntem bé, eh?
P: Si que vos ho munteu be, si... Conta’m alguna anècdota que recordis de quan jugaves.
Ah si! Recordo un partit contra el Sant Lluís que a la mitja part anàvem 0 a 2. I evidentment ho recordo perquè jo vaig fer els dos punts (Riu)
Hi ha mil i una anècdotes d’aquells anys, però sa que recordarem sempre és el dia que vam anar a jugar un partit per Catalunya. Era sa primera vegada que veiem un camp de parquet. Conta tu! Noltros que jugàvem al Freginal amb aquelles “paelles” que penjaven que servien de focus i quan feia vent anaven de banda a banda...
Bé, noltros en aquella època jugàvem amb falda i quan vam sortir al camp, aquella gent no se'n va enfotre ni res de noltros. Total, que just vam tornar a Menorca, vam dir a sa directiva que mai més volíem falda. Encara que ho haguéssim de pagar noltros, però volíem calçons. I a partir d'aquell dia vam jugar amb calçons.
Ah! I una vegada que vam jugar contra unes catalanes i n’hi havia una de molt grossa que va fer 5 faltes i es va voler anar a dutxar abans d’acabar es partit. A s’Alcazar, abans s’emprava es mateix vestuari per homes i dones, però mentre uns jugaven els altres no podien entrar. Això aquelles catalanes no ho sabien i es van pensar que no la volíem deixar entrar a dutxar per fastidiar-la. Així que quan vam anar al seu camp, vam haver de pagar un parell d’habitacions a un hotel, tan sols per dutxar-nos perquè aquella gent no ens van deixar fer-ho al seu pavelló.
<< Ja que el Club està apostant per ses dones. Li desitjo que pugui pujar a la lliga Femenina 2 >>
P: Vaja amb ses catalanes, eh? Ara digue’m una diferència i una similitud entre s’Alcazar d’aquells anys i s’Alcazar d’avui.
R: Uf! És tan diferent... Abans anar a jugar a bàsquet era anar a xalar, però també era un compromís. També es jugava més per sentiment cap al Club. Pensa que nosaltres ens pagàvem ses camisetes de joc. Que no ens patrocinava ningú. Bé, al final vam aconseguir que es “Xoriguer” ens patrocinés.
Ara hi ha més tècnica, aprenen bàsquet. Però tothom és més còmode i no es senten tant els colors.
El que no ha canviat, ni crec que barati mai, és que quan ets allà dins amb els companys fas una pinya i les amistats que fas, són per tota sa vida.
P: I què trobes que li falta a s’Alcazar per ser millor?
R: Home, no sé què dir-te però com sempre i com per tot, crec que falta un poc mes d’implicació per part d’alguns pares.
Quan es fan activitats o demanes cotxes per anar als partits, o fas reunions, el que sigui. Sempre són els quatre de sempre.
Ja te dic que no és un problema de s’Alcazar, és de per tot.
P: Què penses que li suposarà el nou pavelló a s’Alcazar?
R: Per descomptat que li ajudarà moltíssim amb les instal·lacions, perquè ja eren velles quan jo hi jugava, imagina ara!
Però està molt ben situat i pens que serà un lloc de trobada. Que farà més Club. Sobretot que els equips es veuran entre ells, perquè entrenant amb tres pistes diferents (Alcazar, poli i Verge del Carme) és molt complicat que els equips es vegin entre ells.
P: Per acabar digue’m què li desitges a s’Alcazar.
R: Home! Ja que el Club està apostant per ses dones. Li desitjo que pugui pujar a la lliga Femenina 2.
Molt be Tere, gràcies pel teu temps i ens veurem a la inauguració del nou pavelló (esperem que prest).
A vosaltres vos espero aquí amb la pròxima “xerradeta” per seguir disfrutant de la història fascinant d’aquest Club i de la seva gent.
|
|
|
Club Esportiu Alcazar ® 2007
|
|
|
|
|